|
Malgrat està clarament constatat que ser músic
és una professió amb major risc d'emmalaltir que la majoria
d'altres col·lectius professionals, els propis intèrprets
no en són massa conscients. Per aquest motiu rarament incorporen
hàbits saludables en relació a la seva activitat.
Si als propis músics se'ls fa estrany, fins i tot
difícil, reconèixer i tractar obertament aquesta problemàtica,
no ens ha d'estranyar que encara resulti més inversemblant per
la societat en general. El músic sol ser per ells una persona dotada
d'unes habilitats, fins i tot uns dons, innats que el capaciten per poder
fer música. La societat no és massa conscients que darrera
d'aquest do innat hi ha moltes hores i anys de treball; que no és
una casualitat de la genètica que aquella persona pugui fer allò.
Però el músic tendeix a pensar que aquestes
hores de dedicació són bàsicament de treball tècnic.
Sovint no s'adona que també ho són d'un elevat esforç
físic, encara que només d'unes zones concretes del cos.
Davant d'aquest panorama no és estrany que els
metges no entenguin els músics quan emmalalteixen, que les administracions
no reconeguin molts dels mals que aquests pateixen o que no es dediquin
recursos a millorar aquesta situació.
Aquests són alguns dels motius pels quals es va
crear la Fundació Ciència i Art ara farà tres anys.
Durant aquest temps s'han endegat projectes d'investigació, docència,
formació i sensibilització amb un fi clar: "Aplicar
de la ciència a l'estudi i la millora de la qualitat de vida de
l'artista escènic".
En la línia de la sensibilització de la
societat l'any passat vàrem organitzar el 1r Concert Ciència
i Art amb la complicitat de diverses institucions i associacions del món
artístic i pedagògic.
Aquest any, donat l'èxit de l'anterior, ens hem
plantejat repetir-lo sota la mateixa filosofia.
El nostre objectiu no és només aconseguir
omplir la sala sinó, sobretot, que els artistes i la societat se'n
facin ressò i en siguin partícips.
|