Introducció
Malgrat la vinculació entre la ciència i l’art, en el sentit més ampli, ha estat una constant des del principi de la història, la percepció lúdica que es sol tenir de l’art ha fet que, rarament, s’apliqués la ciència a l’estudi i millora de la qualitat de vida dels artistes. Fa uns anys, sobretot als Estats Units i promogut per la repercussió mediàtica que van tenir en el seu moment alguns casos d’artistes famosos que van haver d’abandonar carreres brillants per manca de solucions als seus problemes, hi va haver un creixent interès en aquest camp. Algun dels estudis que es van realitzar posaren en evidència que més d’un 75% dels artistes tenen o han tingut algun problema derivat de la seva activitat. A més, en molts d’aquests casos, la seva afecció els porta a haver d’abandonar temporal o definitivament les seves carreres. L’evidència d’una necessitat social i la creixent preocupació, sobretot dins el món mèdic, va portar de seguida a la constitució de centres especialitzats en l’atenció d’aquestes patologies. El principal problema amb que es van topar (i segueixen topant encara) aquests nous especialistes va ser que, sovint, els coneixements existents eren insuficients o inaplicables per les connotacions específiques d’aquest col.lectiu. Calia doncs generar una font de coneixements específics (investigació) i uns corrents de divulgació dels mateixos (revistes especialitzades, congressos, programes de formació, etc.) per tal que hi hagués algun tipus de progrés i intercomunicació.
Mancances
La joventut d’aquesta especialitat, molt més acusada al nostre país, condiciona un seguit de limitacions:
1.- No hi ha una conscienciació entre els artistes que tocar no ha de ser sinònim de patiment i que és imprescindible, per garantir no només una certa qualitat de vida si no el progrés artístic desitjat, una cultura preventiva.
2.- No es disposa de prou professionals, sobretot del món de la salut però també de qualsevol altra branca de la ciència, capacitats per entendre, tractar i fer noves aportacions per solventar aquests problemes.
3.- No es disposa de prou coneixements en molts camps fins el punt que encara existeixen afeccions de les quals no se’n sap la causa concreta o no hi ha un tractament eficaç.
4.- La informació que mica en mica va generant la Medicina de l'Art està encara poc estesa no existint al nostre país cap centre on es pugui consultar la bibliografia publicada en aquest camp.
5.- No existeix un espai d’interrelació entre els diferents especialistes implicats en la Medicina de l'Art: metges, fisioterapeutes, artistes, enginyers, psicòlegs, biomecànics... Això limita el progrès ja que impedeix que es sumin esforços.
Aquestes mancances van portar a un seguit d'institucions i persones a pensar en la necessitat de crear alguna organització que fos capaç, partint de les mançances existents i intentant obtenir el màxim de recolzament possible en tots els sentits, de donar resposta a aquestes necessitats.
Aquest propòsit, que ha partit d'una iniciativa privada però que ha comptat des d'un inici amb el suport d'institucions de reconeguda vàlua con l'Ajuntament de Terrassa o l'Abadia de Montserrat, es va materialitzar en la constitució, el dia 21 de febrer de 2001, de la Fundació Ciència i Art.
Membres
Els membres Fundadors són:
- Família Roset-Chaler (Tèxtil i Fruites)
- Família Roset-Llobet (Solteulat)
- Institut de Fisiologia i Medicina de l’Art-Terrassa (web propi)
- Ajuntament de Terrassa (web propi)
Els membres del patronat de la Fundació són:
- President: Ramon Roset i Torres
- Vice-president: Jaume Rosset i Llobet
- Secretari: Núria Roset i Llobet
- Tresorer: Jordi Roset i Chaler
- Vocals:
F. Xavier Martín
Sílvia Fàbregas i Molas
Ignasi Fossas i Colet
Ajuntament de Terrassa (web propi)
Institut de Fisologia i Medicina de l’Art (web propi)
Abadia de Montserrat (web propi)
L'equip gestor de la Fundació està format per:
- Director: Jaume Rosset i Llobet
- Cap de projectes: Betlem Gomila i Serra (betlem@fcart.org)
